Medicina romana d'Orient

La medicina romana d'Orient comprèn les pràctiques mèdiques disponibles a l'Imperi Romà d'Orient, entre els anys 400 i 1453. La medicina romana d'Orient fou notable per la preservació de tot coneixement adquirit durant l'època grecoromana, i per la influència que exercí en la medicina islàmica i en el ressorgiment de la medicina occidental durant el Renaixement.

Els metges romans d'Orient generalment registraven i normalitzaven els procediments i la informació en manuals. Els registres incloïen explicacions per al diagnòstic i il·lustracions tècniques. El "Compendi Mèdic en Set Llibres", escrit per Pau d'Egina, és un dels més extensos documents mèdics que sobreviuen d'aquesta època. Escrit a la fi del segle vii, se seguí utilitzant com a font d'informació en els vuit-cents anys posteriors.

Els registres històrics sovint esmenten l'existència d'hospitals civils, tot i que l'atenció de salut i el triatge de guerra existien abans de l'Imperi Romà. Constantinoble es destaca com el centre mèdic més important durant l'edat mitjana, impulsada per la seva ubicació a la confluència de diverses rutes, el poder econòmic i centre cultural.